1
Quin mal negoci per als dos
el nostre vell romanç d’amor!
Si va ser, xica, cal que ho diga?,
tan lamentable, em permetràs
que tape un poc la veritat,
que la reescriga. (bis)
2
Ens vam trobar en un furgó,
portats en triomf a la presó,
una nit de gresca a Pigalle.
Però m’estime més pensar
que el príncep ens va presentar
un dia a Gal·les. (bis)
3
Passem per alt aquell hotel
de mala fama, a on vam fer
l’amor… Callem la malaurança.
No et sembla que el nostre embolic
es mereix un lloc més bonic:
una cabanya? (bis)
4
Els àngels van volar molt baix,
els seus sospirs no van passar
de l’escaló de la vorera.

Fem sobreeixir, alçant el to,
trencant la barrera del so,
nostra odissea. (bis)
5
No és necessari que ajuntem
la lluna de mel al Quarter
de Zona, quina incongruència!
Voldria que haguera passat
davall del cel napolità
o de Venècia. (bis)
6
Un dia el teu cor es cansà
—deixem-ho córrer—, vas marxar
amb un sonor colp a la porta.
Ai!, Margarida, no és millor
que diga que, d’un colp de tos,
vas caure morta? (bis)
7
Dos anys després, rellotge en mà,
em consolava, és molt humà,
una de les teues companyes.
Vestit de mig dol de continu,
faig el paper clàssic del vidu
inconsolable. (bis)