Les dones de pas


Les dones de pas

 

(poema d’Antoine Pol)

 

1
Els vull dedicar estes rimes
a totes les dones que estimes,
durant un moment, d’amagat,
a les que no hem vist en la vida,
que un destí divers les tragina
i no tornarem a trobar.
2
A la que se’ns mostra, distreta,
un segon davant sa finestra
i, de sobte, desapareix,
però la gentil silueta
és tan deliciosa i discreta,
que mai més no la oblidarem.
3
A la companya de viatge,
que, captivant les nostres ànimes,
fa que el temps se’ns passe volant,
que, estant-nos potser reservada
per la sort, deixem que se’n vaja
sense ni tocar-li la mà.

4
A les que ja estan agafades
que, malvivint les hores baixes
prop d’un ésser tan desigual,
vos deixen, inútil follia,
constatar la melancolia
d’un endemà desesperat.
5
Imatges de grat percebudes,
il·lusions d’un dia perdudes,
que demà caureu en l’oblit;
encara que el goig torne a voltes,
és difícil que un se’n recorde
dels episodis del camí.
6
Vençuts per la vida, en revenja
somniem, amb un poc d’enveja,
en tots els plaers albirats:
els besos que no els vàrem prendre,
els cors, esperant-nos al vespre,
els ulls que mai més ens veuran.

7
Llavors, els captards d’enyorança,
remembrant en la vella estança
les despulles del temps fugit,
plorem recordant les mirades
de totes les belles trobades
que no vam saber retenir.

Bill Brauer, s/t

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.