Oncle Perot
1
Oncle Perot,
quin trompellot!,
t’ho diré clar i net:
mos vas donar
molts maldecaps
al casament d’Agnés;
mos vam sentir
avergonyits
pel teu comportament
maleducat,
bròfec, i avant!,
com un home corrent.
3
Girant el coll,
Agnés, al vol,
bufetejà, clec-clac!,
un dels padrins
(per sort, el xic
era molt dur de cap),
però en lloc d’un
«sí» complagut,
ella amollà un renec.
L’edil va dir:
«Fillets, tranquils,
ara no és el moment.»
5
Girant el coll,
Agnés, al vol,
li clavà un colp de puny
a un escolà
distret, el qual
era a muntó nassut,
però en lloc del
«sí» pertinent,
amb l’ànim abatut,
al capellà
desconcertat
li va dir «merda, tu!»
6
Per molt que Agnés
fera abús del
dret a lluir el cul,
fent-li pessics,
dropo roín,
com mos has decebut!
A fe, bacó,
si hi ha ocasió
de nou, quan la casem,
tu no vindràs,
oncle procaç,
t’ho dic ben clar i net.
2
Quan nostra Agnés,
amb el cor pres
i llàgrimes als ulls,
anà a dir «sí»
davant l’edil,
seguint el vell costum,
què et va passar,
vell desmodat,
per a fer-li, grosser,
ai!, un pessic
cruel enmig
de la gropa eminent?
4
Quan nostra Agnés,
amb el cor pres
i mig ploriquejant,
anà a dir «sí»
davant de Crist,
com mana el ritual,
va ser molt lleig
que novament
li ficares, golós,
els dits ganxuts,
aspres i bruts,
a prop dels seus renyons.