En Banyes d’Ur


En Banyes d’Ur

A ell li dien Banyes d’Ur, au, va! au, va!,
no tots poden dir-se Guinot, au va!, au va! (bis)
Observant-lo amb un ull perspicaç de poeta,
hom pensaria, pel seu front alt de profeta,
que el gran riu del saber li eixia de la testa,
en Banyes d’Ur.

Però, que Déu siga piadós, au, va! au, va!,
eren les aigües del poal!, au, va! au, va! (bis)

Hom pensaria, en veure’l contemplant les ones,
que, el pobre, es capbussava en reflexions molt fondes
sobre el caire enganyós de les coses bufones… ,
en Banyes d’Ur.

I era, només, per comprovar, au, va! au, va!,
que no anava despentinat, au, va! au, va! (bis)

Alçant la veu, ell proclamava pels quatre cantons:
«cal ser a muntó imbècil per poder fer bé l’amor,
la subtilesa és una cosa de caps de meló!»,
en Banyes d’Ur.

Els ulls, se’ls cremava estudiant, au, va! au, va!,
tractats sobre els usos sexuals, au, va! au, va!,
i practicava amb molt deler, au, va! au, va!,
amb les nuetes dels museus, au, va! au, va!,

I a poquet a poquet, au, va! au, va!,
es va saber tot d’ell, au, va! au, va!
Es va saber que ell era a muntó xovinista…,
que no va ser capaç d’arriscar mai sa vida
per a collir-li un nomoblides a una xica,
en Banyes d’Ur.

I que tenia un mig germà, au, va! au, va!,
a la caserna dels soldats, au, va! au, va!,
i que els dies de molta fam, au, va! au, va!,
a casa d’ell ‘nava a sopar, au, va! au, va!

Tornant un dia de casa d’eixe antipàtic,
va caure víctima d’un enfit problemàtic
i rebutjà el remei d’un fàrmac simptomàtic,
en Banyes d’Ur.

I fou perquè el medicament, au, va! au, va!,
es devia a un metge tudesc, au, va! au, va! (bis)

Ell va lliurar com va poder l’ànima captiva,
i, sense haver gaudit d’una vida atractiva,
a l’enterro es va vore una gran comitiva…,
en Banyes d’Ur.

La seua vídua, del disgust, au, va! au, va!,
es gità amb el seu substitut, au, va! au, va! (bis)