Els vilans amb diners viatgen a la ciutat
a comprar les donzelles de les cases decents
per a ficar-los, a preu d’argent,
la mà damunt, la mà davall…
Però la carn d’Elisa, amb la seua tendror
(que els que van cosits d’or tinguen resignació!)
es guarda per al primer vingut,
buides les mans, dolços els ulls…
Als vilans, això els apena,
els astora, els astora;
si una xica bonica i fresca
s’abandona, s’abandona
al primer rodamon vingut,
els vilans cauran tots de cul.

Xiques ben educades, xiques de bons costums,
que han venut sa floreta a un postor dels encants,
van a jaure en el llit dels vilans
quan als vilans els ve de gust…
però la carn d’Elisa, amb la seua tendror
(que els vilans cosits d’or tinguen resignació!),
mai no ha mercadejat els seus dons
a contra-preu, a contracor…
Als vilans…