Els vilans


Els vilans amb diners viatgen a la ciutat
a comprar les donzelles de les cases decents
per a ficar-lis, a preu d’argent,
la mà damunt, la mà davall…
Però la carn d’Elisa, amb la seua tendror
(que els que van cosits d’or tinguen resignació!)
es guarda per al primer vingut,
buides les mans, dolços els ulls…
Al vilans, això els apena,
els astora, els astora;
si una xica bonica i fresca
s’abandona, s’abandona
al primer rodamón vingut,
els vilans es cauen de cul.

Xiques ben educades, xiques de bons costums,
que han venut sa floreta a un postor dels encants,
van a jaure en el llit dels vilans
quan als vilans els ve de gust…
però la carn d’Elisa, amb la seua tendror
(que els vilans cosits d’or tinguen resignació!),
mai no ha mercadejat els seus dons
a contra-preu, a contracor…
Als vilans…

Eixes xiques polides són de cor consistent
i la flor que ofereixen dura a muntó de temps,
com les flors de pasta de cartró,
les flors de pedra del panteó…
Però el cor d’Eliseta no té res de fidel,
doncs li agrada mudar cada estació de pèl,
i cada volta un color nou,
i cada volta una altra flor…
Al vilans…

La revolte des croquants du Perigord (1595)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.