El flautista


1
El flautista, molt diligent,
la música duia al castell.
Per la gràcia de les cançons,
el rei va oferir-li un blasó.
«Jo no vull vostra noblesa
-va respondre-li amb franquesa-,
amb blasons, per força, el meu «la»
sonaria poc natural;
i dirien, per tot el país,
‘el flautista ens ha traït’.
2
I el nostre vell campanar
ja no em semblaria tan alt,
no m’agenollaria més
davant de nostre estimat Déu;
per a l’ànima em caldrien
molts sants i verges maries,
amb un bisbe, per força, el meu «la»
sonaria poc natural;
i dirien, per tot el país,
‘el flautista ens ha traït’.
3
El cobert on vaig vindre al món
se’m faria trist, enfadós,
deixaria el meu llit mesquí
per un d’eixos amb baldaquí;

canviaria la cabana
per una casa galana;
amb un feu, per força, el meu «la»
sonaria poc natural;
i dirien, per tot el país,
‘el flautista ens ha traït’.
4
M’avergonyiria la sang
dels meus pobres avantpassats,
se’m voria a muntó afligit
damunt de la branca d’on vinc,
fora més satisfactori
un arbre genealògic;
amb renom, per força, el meu «la»
sonaria poc natural;
i dirien, per tot el país,
‘el flautista ens ha traït’.
5
I ja no em voldria casar
amb la que ara estic festejant,
no compartiria el cognom
amb una muller qualsevol,
jo voldria per companya
la filla d’un gran d’Espanya,
amb honors, per força, el meu «la»
sonaria poc natural;

i dirien, per tot el país,
‘el flautista ens ha traït’.»
6
El flautista, molt diligent,
feu la reverència al castell.
Sense escuts, sense pergamins
ni glòria, mamprengué el camí
cap al poble, la cabana,
els seus pares, l’estimada…
Mai ningú va dir, al país,
‘el flautista ens ha traït’.
I el mateix Déu reconegué
que el músic era digne d’ell!

Michel Levy,  Joueur de flûte
(Pl. du Château, Blandy-les-Tours)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.