Gastibelza


C. Nonteni (?), per a l’edició musical de ‘Gastibelza, le fou de Tolede’

1
En Gastibelza, el de la carabina,
cantava així:
«Ha conegut algú doña Sabina?
algú d’ací?
Canteu, balleu, bons vilans, la nit guanya
el mont Amor…
El vent que baixa des de la muntanya
m’ha tornat foll.
2
Heu conegut els d’ací la Sabina,
la meua flor?
Sa mare, la nigromant magrebina,
com un mussol,
de nit cridava a la torre Magna
de Mogador…
El vent que baixa des de la muntanya
m’ha tornat foll.
3
Pareixeria la reina un esguerro
al seu costat,
quan ella anava pel pont de Toledo
en cosset blanc
i amb un rosari de pedra maragda
penjat al coll…
El vent que baixa des de la muntanya
m’ha tornat foll.
4
El rei va dir-li, veient-la tant bella,
al seu cosí:
”Per un cabell, per els besos d’aquella,
per un somrís,
infant don Rui, donaria jo Espanya
amb el Nou Món!”
El vent que baixa des de la muntanya
m’ha tornat foll.
5
No sé molt bé si mai vaig estimar-la,
p’rò sí que sé
que, per gaudir d’un esguard d’eixa dama,
jo, ben content,
em passaria deu anys a una cambra
sota els grillons…
El vent que baixa des de la muntanya
m’ha tornat foll.
6
Quan jo mirava la més ben plantada
d’este racó,
em va semblar vore la Cleopatra
que, com a un gos,
portava Cèsar, senyor d’Alemanya,
lligat del coll…
El vent que baixa des de la muntanya
m’ha tornat foll.

7
Canteu, balleu, bons vilans, a la fosca.
Sabina, un jorn
ho donà tot, el seu pit de coloma,
el seu amor,
per l’anell d’or del senyor de Saldanya,
per aquell do…»
El vent que baixa des de la muntanya
m’ha tornat foll.

Jean A. D. Ingres, Ball campestre