*Notícies de la pàgina


En este mateix web, trobareu una quarantena de traduccions de Brassens al castellà, que he anat publicant des de 2015. Després de vore-les publicades, em vaig animar també a traduir Brassens al valencià. Al 2018 vaig presentar les primeres 19 cançons de «Brassens en valencià», seguint el mateix criteri de fidelitat a l’original que ja em va guiar en les meues traduccions al castellà, procurant no afegir-hi res que no estiguera a les cançons originals.

Entre les incorporacions de 2018, hi havia cançons i «cançonetes». Al costat de les grans cançons de Brassens, com ara “Le testament”, “Les copains d’abord”, “Supplique pour être enterré à la plage de Sète”, “La tondue”, “La messe au pendu”, “La non-demande en mariage” o “Cupidon s’en fout”, sense adonar-me’n, vaig anar triant cançonetes de to popular, com ara “À l’ombre du coeur de ma mie”, “Au bois de mon coeur”, “Dans l’eau de la claire fontaine”, “Il suffit de passer le pont”, “Je rejoindrai ma belle”, “L’amandier”, etc.. Són cançonetes diferents a les altres, i molt sovint tenen un aire ingenu, una miqueta rural (o pastoral), i vos haig de confessar que, fins ara, jo no els havia fet molt de cas.

Estos dies de tardor de 2021, coincidint amb la celebració del centenari del naixement del mestre de Sète, i després de molts mesos de vida quasi monàstica que ens va imposar la pandèmia de la Covid, he incorporat 21 cançons traduïdes al valencià. S’ha de dir que moltes d’elles les havia començat a treballar ja fa temps, i ara he pogut acabar-les. Entre elles destacaria algunes que m’han paregut extraordinàries per la saviesa i la humanitat que porten a dins o per la tendresa amb que Brassens ens explica les xicotetes històries de la vida: “Le boulevard du temps qui passe”, “Le petit joueur de flûteau”, “Les ricochets”. “Pènèlope”…

Brassens, cançons i cançonetes. De les unes i de les altres, en trobareu ací. Espere que vos agraden.

Tardor de 2021

© de les traduccions: Ramón García Toga, 2018 i 2021