Els nóvios del passeig


Els nóvios del passeig

1
Els subjectes malfiats
es pensen que eixos bancs
a l’ombra del passeig
s’han fet per als impedits, obesos i cansats.
Però és una absurditat,
perquè, de veritat,
estan, és manifest,
per a rebre, mentrestant, els amors principiants.

Tornada
Els nóvios que festegen als bancs del passeig
del passeig, del passeig,
sense fer cas de mirades dels
vianants honestos.
Els nóvios que festegen als bancs del passeig
del passeig, del passeig,
tot dient-se ‘com t’estime’ ardents,
són entranyables d’allò més!

Il·lustració de Ferrandez

2
Agarrant-se de la mà,
parlen de l’endemà,
del color del paper
adequat per les parets del seu apartament…
I ja es veuen instal·lats,
cosint ella, ell fumant,
els dos, molt satisfets,
barallant-se per el nom del seu primer xiquet…

3
La família Pelegrí,
si es creuen pel camí
maleducats així,
els aboquen, en passar, paraules de desdeny…
Això encara que, per dins,
la mare, el pare, el fill,
la filla, el Sant Esp’rit…
segur que en algun moment voldrien fer com ells.
4
Quan hauran passat els anys,
i vinga el desengany
dels seus somnis daurats,
quan es taparà el seu cel amb núvols de tristor,

 
se n’adonaran, dolguts,
que va ser en alguns
d’aquells famosos bancs
on ells van viure els millors moments del seu amor…

Fotografia de Robert Doisneau