Els companys, primer
Far de Sant Lluís, a l’entrada del port, «Cette»
1
No era el rai de salvament
de la Medusa aquell vaixell,
que avui ja dorm a bon recer,
…dorm a bon recer.
Quan navegava ranquejant
entre les ones de mig pam,
li dien «Els companys, primer»,
«Els companys, primer».
2
Els seus «Trontolla, però no
s’afona» no eren invencions
i feien goig als tafurers,
…goig als tafurers.
El capità i els tripulants
no eren, per cert, fills de bastards,
sinó companys de bona fe,
bons companys, primer.
3
No eren amics massa polits,
Càstor i Pòl·lux en petit,
ni sodomites llaminers,
…mites llaminers.
No eren amics dels escollits
per Montaigne i La Boétie,
pegant-se sempre juganers,
els companys, primer.
4
No eren uns angelets tampoc,
amb l’Evangeli es feien poc,
però somreien a tot vent,
…reien a tot vent.
Joan, Pere, Pau i els altres, tots
eren la seua devoció,
el seu «Confesse» i «Crec en Déu»,
als companys, primer.
5
Si els sorprenia un temporal,
sense dubtar-ho, l’amistat
prenia cartes en l’afer,
…cartes en l’afer.
I, si es trobaven en perill,
ells bracejaven: «Som ací!»,
com la farola del rompent,
els companys, primer.
6
No era freqüent que, al crit d’«A bord!»,
fera fugina algun xicon,
tret que l’absència fora per
causa de decés;
sí, però mai pogué tancar
l’aigua del mar el seu forat,
bergant amb sort!, cent anys després,
se’n recorden d’ell.
7
Jo, de vaixells, n’he pres un munt,
i el que ha salvat tots els esculls
fidel al rumb del timoner,
…rumb del timoner,
és el que anava ranquejant
entre les ones de mig pam.
Li dien «Els companys, primer»,
«Els companys, primer».
Els companys, uns anys després… (V. Laville)