Oncle Arxibald


Vosaltres, arrancaqueixals,
els xafarders, els xarlatans,
els profetes,
no compteu amb l’oncle Arxibald
per a pagar els plats trencats
a les festes…

Corrent darrere d’un rater
que li havia robat el temps
del rellotge,
l’oncle Archibald, bergant amb sort!,
de sobte es va trobar la Mort
a deshores…

Com una dona del carrer,
ella rondava pels senders
dels ossaris,
a la caça dels pretendents,
alçant-se més del que és decent
el sudari…

L’oncle Arxibald, amb to burlesc,
li va dir: «Ves-te’n, esquelet,
a fer punyetes…
Prou ja de dones sense carn!
A mi m’agraden més si estan
rodonetes!»

Jacek Malczewski, Al·legoria de la mort

Llavors, traient foc pels queixals,
la Mort brandà la seua falç
de la sega,
que duia davall del llençol,
i va segar, amb un sol colp,
el fill d’Eva…

Com ell no es va mostrar content,
la Mort li va dir : “Ja fa temps
que t’estime…
Nostre himeneu està marcat
d’ençà que et van administrar
el baptisme…

«Si et deixes caure en el meu braç,
llavors la vida et semblarà
més bonica…
viuràs lluny de l’abast dels llops,
dels gossos i de gent que tot
ho embolica…

«Ningú discutirà els teus drets,
podràs cridar: ‘Que visca el rei!’
quan convinga…
i si tens ganes de canviar,
sense perill podràs cridar:
‘Visca la Lliga!’

No hauràs de fer més el babau
ni hauràs de dir més «Si vos plau»
sense ganes…
Mai ningú et pujarà a cavall,
ja no hauràs d’abaixar el cap
ni callar-te…»

I l’oncle es va ajustar al pas
de la bella que no era tan,
tan ferotge…
I ja et veus els dos de bracet
cap a algun lloc, on faran les
seues noces…