Tots els pardals van vindre al dol
i totes les plantes també.
El cavall blanc no havia mort
pel colp d’un llamp, gràcies a Déu.
El sol a crits deia: Fa bo!,
deixant-nos tots embadalits.
L’enterrament de Paul Fort
fou un gran dia per a mi.

Van acudir les alimanyes
i figaflors, a Montlhéry!
Farsants i mecs tampoc faltaren,
i alguna gent lletja i roín.
Però, què importa? Tots els morts
són de qui els vullga per a si.
L’enterrament de Paul Fort
fou un gran dia per a mi.

El capellà va desbarrar
un poc al rèquiem, segons crec.
Si sobre el cos va parlar llarg,
volia l’ànima per ell.
Com si calguera un passaport
per a allotjar-se al paradís,
si li calguera a Déu un toc,
per a conéixer els amics.

Darrere, tots, com un estol,
i ell al davant, el vam seguir.
El cavall blanc no havia mort
de mala mort, ho puc ben dir.
Tots els pardals van vindre al dol
i totes les plantes també.
L’enterrament de Paul Fort
va ser un dia molt plaent.