La xica de deu duros


La xica de deu duros

1
Als temps quan jo vivia a la vora d’ l’infern,
infame, immund, bajoca,
un més perdut que jo, per un bitllet de deu,
em va vendre la dona.
2
La vaig deixar al llit, a punt per a estrenar,
i, en traure-li la roba,
vaig vore, fefaent, la prova de l’engany,
l’havia feta bona!
3
«Recull tots els teus ossos, amaga els teus encants,
amiga, estàs molt seca,
estrènyer esquelets, mai no m’ha interessat,
a mi em va més la festa.
4
Ves amb el teu marit, que es guarde els seus diners,
no vaig fer un bon tracte.»
Però ella em respongué, mentre em feia l’ullet:
«tu a mi sí que m’agrades…

5
Si no estic massa grossa, digué amb un ploriqueig,
això no és culpa meua…»
Llavors, mudant parer, l’agarre als braços per
palpar-li l’ossamenta.
6
«Tu, que ja m’has costat deu duros, dis-me com
et dius, el nom de pila.
-Maria del Llosar em dic. -Doncs, Mariló,
seràs la meua amiga.»
7
I aquell gallard sac d’ossos que jo no vaig voler
comprat a preu de saldo,
em va arribar al cor i no n’eixirà més
ni per milers de quartos.
8
Als temps quan jo vivia a la vora d’ l’infern,
infame, immund, bajoca,
un més perdut que jo, per un bitllet de deu,
em va vendre la dona.

Gustav Klimt, Nuda Veritas

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.