La xica de deu duros


La xica de deu duros

1
Pels temps que jo vivia a la vora d’ l’infern,
infame, immund, bajoca,
un més perdut que jo, per un bitllet de deu,
em va vendre la dona.
2
La vaig deixar al llit, a punt per a estrenar,
i, en treure-li la roba,
vaig vore, fefaent, la prova de l’engany,
l’havia feta bona!
3
«Recull tots els teus ossos, amaga els teus encants,
amiga, estàs molt seca,
estrènyer esquelets, mai no m’ha interessat,
jo sóc home de festa.
4
Ves amb el teu marit, que es guarde els seus diners,
no vaig fer un bon tracte.»
Però ella em respongué, mentr’ em feia l’ullet:
«tu a mi sí que m’agrades…

5
Si no estic massa grossa, va dir entre gemecs,
tinc altres gentileses…»
Llavors, mudant parer, l’agarre als braços per
comptar-li les costelles.
6
«Tu que m’has fet gastar deu duros, dis-me com
et dius, el nom de pila.
-Maria del Llosar em dic. -Doncs, Mariló,
seràs la meua amiga.»
7
Llavors aquell sac d’ossos que no hauria d’haver
comprat per quatre xavos,
em va arribar al cor i no n’eixirà més,
ni per milers de quartos.
8
Pels temps que jo vivia a la vora d’ l’infern,
infame, immund, bajoca,
un més perdut que jo, per un bitllet de deu,
em va vendre la dona.

Gustav Klimt, Nuda Veritas

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.