El temps passat


El temps passat

Són, en el compte de la vella,
vint anys el súmmum del delit.
Als meus vint anys, la polseguera
de la guerra anava a per mi.
Va ser roín, és cosa certa,
el temps aquell dels meus vint anys!
Malgrat tot, lamente l’absència
d’aquells temps que no tornaran!

Qualsevol temps passat va ser millor.
A tots els que tant ens afronten,
quan ixen d’este món, els ho perdonem tot:
els morts són excel·lents persones.

Eixa mala memòria teua,
Marina, t’ha fet recordar
nostra aventura passatgera,
amor frívol, sense trellat;
amor de saldo, és cosa certa,
que no portava enllà del llit.
Malgrat tot, lamentem l’absència,
quan ha mort, com és de bonic!
Qualsevol temps passat…

M’he posat el vestit més lúgubre
i la careta d’enterrar,
per a portar unes despulles

a les tenebrors del fossar.
El pitjor monstre, és cosa certa,
que la terra puga donar.
Malgrat tot, lamentem l’absència,
està mort, ben embalsamat!
Qualsevol temps passat…

R. Magritte, Le temps jadis

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.