Són, en el compte de la vella,
vint anys el súmmum del delit.
Als meus vint anys, la polseguera
de la guerra anava a per mi.
Va ser roín, és cosa certa,
el temps aquell dels meus vint anys!
Malgrat tot, lamente l’absència
d’aquells temps que no tornaran!

Qualsevol temps passat va ser millor.
A tots els que tant ens afronten,
quan ixen d’este món, els ho perdonem tot:
els morts són excel·lents persones.

Eixa mala memòria teua,
Marina, t’ha fet recordar
nostra aventura passatgera,
amor frívol, sense trellat;
amor de saldo, és cosa certa,
que no portava enllà del llit.
Malgrat tot, lamentem l’absència,
quan ha mort, com és de bonic!

Qualsevol temps passat va ser millor.
A tots els que tant ens afronten,
quan ixen d’este món, els ho perdonem tot:
els morts són excel·lents persones.