Precisament vore un melic
de dona no és un espectacle
estètic que, el dia de hui,
vos faça arribar al pinacle…
Però va haver al vell París
un home bo, sense falsia,
ansiós de vore-li el melic
a la dona d’un policia…

«Jo ja m’estic fent vell, va dir,
i, en el curs de tota ma vida,
he vist a muntó de melics
de qualsevol categoria:
melics de dones de saurí,
de carboner, dones d’artista,
però no he vist mai el melic
de la dona d’un policia…

Tal com vos veig, mon pare ha vist
melics de dones de gendarmes,
el meu germà també ha gaudit
del melic de dones de guàrdies…

El meu fill va vore el melic
de l’amant d’un de Fiscalia…
I jo no he vist mai el melic
de la dona d’un policia…»

Mentre plorava, amb aire trist,
este bon home venerable,
l’esposa d’un agent civil
li va dir, generosa, alçant-se
la falda: «vaig a posar fi
a eixe desig que et martiritza,
ensenyant-te de ple el melic
de la dona d’un policia…»

«Al·leluia!, va dir el vell,
abans que arribe el gori-gori,
tindré ocasió, gràcies a Déu,
d’acomplir un dels meus grans somnis!»
Es disposà, tot entendrit,
davall les faldes de l’amiga,
a fer-li un colp d’ull al melic
de la dona d’un policia…