L’assassinat


1
No vos penseu que és a París
només on triomfa el crim,
al nostre poble també hi ha,
molt bons assassinats.
2
L’home tenia el cap canós,
l’esperit, candorós;
tingué un antull primaveral
per una de vint anys.
3
Però la carn tendra, la carn,
això, amic meu, va car.
Després del quart o cinquè bes,
se li acabà el diner.
4
Quan ella va parar la mà,
trist, li va confessar
que era molt pobre, tant com Job.
I ella es vestí de nou.
5
Anà a buscar el seu rufià,
que era un aprofitat.
Tornen a casa del ronyós
per a fer un afront.

6
I, mestres un l’anà travant,
l’altra el va assassinar.
D’ella es diu que, al darrer sospir,
encara el va escarnir.
7
Busquen pertot arreu diners
i no trobaren res
més que lletres dels creditors
i ordres d’incautació.
8
Colpida pel remordiment,
sentí tristor pel vell.
Tirant-se a terra de genolls,
li demanà perdó.
9
Els gendarmes, en arribar,
en plors la van trobar.
Plorant fins al darrer alè,
es va guanyar el cel.
10
Quan la penjaren, al matí,
va anar al paradís.
Alguns fidels des de llavors
ja no són tan devots.

Fotograma del film “Cet obscur objet du désir” de Buñuel, basada en el llibre “La femme et le pantin” de Pierre Louÿs. 

Edvard Munch, L’assassina

L’assassinat, per R.G.T.