L’enterramorts


L’enterramorts

1
Déu sap que no tinc un fons mesquí,
que no vull la mort dels meus veïns,
però si la gent no es mor,
seré jo qui vaja al clot…
Soc un pobre enterramorts.

2
Diuen que no tinc remordiments
per guanyar-me el pa soterrant gent,
però això em dol i, a més, jo
els enterre a contracor…
Soc un pobre enterramorts.

3
Com més corda done a l’esperit,
més s’enriuen els companys de mi:
«Tens a voltes, vell xalat,
un posat de funeral!,»
Soc un pobre enterramorts.

4
Encara que res no és immortal,
no puc vore-ho tot com natural;
mai no m’acostumaré
a prendre la mort com és…
Soc un pobre enterramorts.

5
Savis i discrets difunts, adeu!,
si des del forat parleu amb Déu,
li dieu que m’ha fet mal
el colp de pala final…
Soc un pobre enterramorts. (bis)

Aksel W. Johannessen, L’enterramorts

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.