La xica de deu duros


La xica de deu duros
1
Pels temps que jo vivia a la vora d’ l’infern,
infame, immund, bajoca,
un més perdut que jo, per un bitllet de deu,
em va vendre la dona.
2
La vaig deixar al llit, a punt per estrenar,
i, en treure-li la roba,
vaig vore, fefaent, la prova de l’engany,
l’havia feta bona!
3
«Recull tots els teus ossos, amaga els teus encants,
amiga, estàs molt seca,
estrènyer esquelets, mai no m’ha interessat,
jo sóc home de festa.
4
Ves amb el teu marit, que es guarde els seus diners,
no vaig fer un bon tracte.»
Però ella em respongué, mentr’ em feia l’ullet:
«tu a mi sí que m’agrades…

5
Si no estic massa grossa, va dir ploriquejant,
d’això no en tinc la culpa…»
I jo, molt entendrit, li vaig buscar la carn
mirant amb una lupa.
6
«Tu, la dels deu durets, vine, disme quin és
el teu nom de baptisme.
-Em dic Maria Isabel. -Doncs, vinga, Maribel,
alegra’t, que t’estime.»
7
Llavors aquell sac d’ossos que jo no vaig voler
comprar per quatre xavos,
em va arribar al cor i d’ell no eixirà més,
ni per milers de quartos.
8
Pels temps que jo vivia a la vora d’ l’infern,
infame, immund, bajoca,
un més perdut que jo, per un bitllet de deu,
em va vendre la dona.

Erich Heckel, s/t