La xica de deu duros


La xica de deu duros

1
Pels temps que jo vivia a la vora d’ l’infern,
infame, immund, bajoca,
un més perdut que jo, per un bitllet de deu,
em va vendre la dona.
2
La vaig deixar al llit, a punt per estrenar,
i, en treure-li la roba,
vaig vore, fefaent, la prova de l’engany,
l’havia feta bona!
3
«Recull tots els teus ossos, amaga els teus encants,
amiga, estàs molt seca,
estrènyer esquelets, mai no m’ha interessat,
jo sóc home de festa.

4
Ves amb el teu marit, que es guarde els seus diners,
no vaig fer un bon tracte.»
Però ella em respongué, mentr’ em feia l’ullet:
«tu a mi sí que m’agrades…
5
Si no estic massa grossa, va dir entre gemecs,
tinc altres gentileses…»
Llavors, mudant parer, l’agarre als braços per
comptar-li les costelles.
Erich Heckel, s/t
6
«Tu, per qui m’he gastat deu duros, dis-me com
et dius, el nom de pila.
-Em dic Maria Llosar. -Alegra’t, Mariló,
que jo et vull per a amiga.»
7
Llavors aquell sac d’ossos que jo no vaig voler
comprar per quatre xavos,
em va arribar al cor i d’ell no eixirà més,
ni per milers de quartos.
8
Pels temps que jo vivia a la vora d’ l’infern,
infame, immund, bajoca,
un més perdut que jo, per un bitllet de deu,
em va vendre la dona.