He caigut rendit


He caigut rendit

1
Traure’m el capell fent el melindrós,
això, en ma vida!…
Ara vaig corrents, dòcil i agradós,
quan ella em crida.
Era un gos rabiós… ella em fa menjar
de la mà seua.
Les urpes de llop me les ha canviat
per guants de seda.

Davant d’una nina jo he caigut rendit,
tanca els ullets quan tu la gites.
Davant d’una nina jo he caigut rendit,
et diu “mamà” quan la pessigues.

2
Era dur de pell… ella m’ha estovat,
embruixadora!,
ara vaig buscant, tendre, delicat,
la seua boca.
Té les dents de llet quan ella somriu,
quan ella canta,

 
té les dents de llop, cal que sigues viu,
si ella s’enfada.
3
Accepte el seu jou, mansament sofrisc
el seu domini,
el seu cor gelós em farà patir
mil sacrificis…
Un narcís bonic que a mi em va semblar
més bonic que ella,
un narcís bonic, el va destrossar
a colps d’ombrel·la.
4
Els bruixots, els mags ja m’han fet saber,
per els auspicis,
que en la creu dels seus braços patiré
l’últim suplici…
N’hi ha de molt pitjors i n’hi ha de millors,
però, quan toca,
penjar-se d’un pi, penjar-se d’un om,
això, què importa!