He caigut rendit


1
Traure’m el capell fent el melindrós,
això, en ma vida!…
Ara vaig corrents, dòcil i agradós,
quan ella em crida.
Era un gos rabiós… ara, ben lligat,
ella em maneja.
Les urpes de llop me les ha canviat
per guants de seda.

Davant d’una nina jo he caigut rendit,
tanca els ullets quan tu la gites.
Davant d’una nina jo he caigut rendit,
et diu “mamà” quan la pessigues.

2
Era dur de pell… ella m’ha estovat,
embruixadora!,
ara vaig buscant, tendre, delicat,
la seua boca.
Té les dents de llet quan ella somriu,
quan ella canta,

té les dents de llop, cal que sigues viu,
si ella s’enfada.

Davant d’una nina…

3
Accepte el seu jou, mansament sofrisc
el seu domini,
el seu cor gelós em farà patir
mil sacrificis…
Un narcís bonic que a mi em va semblar
més bell encara,
un narcís bonic, el va destrossar
a colps de canya.

Davant d’una nina…

4
Els bruixots, els mags ja m’han fet saber,
per certs auspicis,
que en la creu dels seus braços patiré
l’últim suplici…

N’hi ha de molt pitjors i n’hi ha de millors,
però, quan toca,
penjar-se d’un pi, penjar-se d’un om,
això, què importa!

Davant d’una nina…

T. Chassériau, L’enfant et la poupée

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.