L’armeler


L’armeler

1
Jo tenia l’armeler
més florent,
jo tenia l’armeler
més florent,
per a la boca d’aquelles
xiques de qualsevol lloc,
cultivava les armeles,
ai, quin ofici tan bo!
2
Una farda amb bells faldons
donà un bot,
una farda amb bells faldons
donà un bot,
i vingué a dir-me planera:
«Tinc el morro delicat,
si tu em dones una armela,
jo te done un bes gosat!»

R.G.T., Farda (o esquirol)

3
«Puja ben amunt si vols,
tu que pots,
puja ben amunt si vols,
tu que pots,
i rosega i picoteja
tan com vullgues i després
baixa encara més de pressa
i vine a donar-me el bes!
4
Ni una armela em va deixar,
tot menjat…,
ni una armela em va deixar,
tot menjat…,
i em va dir: «el que em demanes
amb propina ho tastaràs
quan els tontos tinguen ales
i tu sàpigues volar!

5
«Puja a abraçar-me si vols,
si tu pots…,
Puja a abraçar-me si vols,
si tu pots…,
però pensa que, si esvares,
no em voràs desfeta en plors,
pensa que, si caus i et mates,
jo no em vestiré de dol!»
6
Tot ho va picotejar,
tot menjat,
Tot ho va picotejar,
tot menjat,
les armeles rosegades,
la collita a fer la mà,
però ella, per complaure’m,
amb molts besos m’ho pagà!

7
I la festa durà el temps
del bon temps…,
I la festa durà el temps
del bon temps…,
però entraren les ventades
de tardor i el temps plujós,
que van fer malbé el meu arbre…,
i, alhora, el meu amor!

J. Sorolla, Armeler en flor

Dejar un Comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.