Vergonya per a aquell


Vergonya per a aquell que pot cantar

Vergonya per a aquell galtut que pot cantar
quan Roma es crema, i sempre ho fa…
aquell que, malgrat tot, canturrutxa cançons
de Gavroche i de Mimi Pinson.

1
Amic, què feies tu allà pel trenta-set?
A la flor de l’edat, estava encara verd,
i Espanya ja cremava amb un foc atiat.
Jo cantava, com molts dels altres: «Y a d’la joie«.

2
I l’any quaranta, amic, què feies tu, llavors?
Quan a París entraren els llops, com un boig,
i, com altres, fugia cap al sud, a Se-
ta, cantant: «Tout ça, ça fait d’excellents Français«.

Vergonya per a aquell …

3
I a l’hora de Petain, a l’hora de Laval,
què feies, amic meu, enmig del temporal?
Cantava jo, com tanta gent, com tants companys,
«Bel ami«, «Seul ce soir«, «J’ai pleuré sur tes pas«.

4
Amic, i el teu ganyot què feia un poc més tard,
quan a l’Àsia del Sud s’armà un sagramental?
Cantava, em sembla a mi, com a muntó de mecs,
això: «Quand un soldat«, «Les croix«, «Le déserteur«.

Vergonya per a aquell …

5
I quan allò d’Algèria, què feies, amic,
quan Brel, encara viu, habitava a París?
Cantava, a voltes trist per tots aquells combats:
«La vals’ à mille temps» i «Ne me quitte pas«.

6
El foc de la ciutat eterna és eternal,
Si Déu, tant com el foc, vol el taral·larà,
hem de creure a peus junts que la gent de muntó,
al menys quan canten, són uns perfectes cabrons?

Vergonya per a aquell …

Édouard Manet, El cantant espanyol