La mala herba


La mala herba

1
El dia que el triomf va arribar,
com tots ja l’havien dinyat,
a mi em calgué el deshonor
de no haver mort al camp d’honor.

Jo sóc la mala herba,
bona gent, bona gent,
a mi no se’m remuga,
a mi no se’m posa en garbella…
La mort segà molts altres,
bona gent, bona gent,
i es va oblidar de mi,
és immoral però és així!
La la la…
I jo em pregunte per què, doncs,
no voleu que jo visca un poc…

2
La xica que es dona a tothom
em guarda a mi, del seu rebost,
els mossos tendres i amagats
que tots els altres no han tastat.

Jo sóc la mala herba,
bona gent, bona gent,
a mi no se’m remuga,
a mi no se’m posa en garbella…
La xica es ven als altres,
bona gent, bona gent,
ella se’m dona a mi,
és immoral però és així!
La la la…
I jo em pregunte per què, doncs,
no voleu que m’estime un poc…

3
Ens diuen que els homes s’han fet
per viure junts com els borrecs,
a mi, que visc a soles, mai
no em trobareu en un ramat.

Jo sóc la mala herba,
bona gent, bona gent,
a mi no se’m remuga,
a mi no se’m posa en garbella…
Jo sóc la mala herba,
bona gent, bona gent,
i visc en llibertat
en els jardins poc freqüentats.
La la la…
I jo em pregunte per què, doncs,
no voleu que jo visca un poc…

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.