Només cal que creues el pont


Només cal que creues el pont

1
Només cal que creues el pont,
tot seguit, vindrà l’aventura!
Deixa’m agarrar-te en un vol,
‘nem a visitar la natura!
L’herba és tendra pel mes d’abril…
Tira els socs i jo, les avarques,
i, lleugers els dos, com cabrits,
correguem a prop d’ les campanes!
Sonen les matines, ding, dong,
en honor del nostre plaer,
no cal que se sàpia, ding, dong,
que he engreixat nostre campaner.
2
Deixa’m agarrar-te en un vol,
correguem els dos com cabretes.
Només cal que creues el pont
cap al regne de les floretes…
De les més boniques d’ací,
jo conec la teua feblesa…
I no és, per sort, el narcís
ni el cascall: és la primavera.

 
En veig una enmig d’unes branques,
com la teua pell, de vellut.
Ves amb compte mentres la talle:
«No he estimat ningú més que tu!»

Pierre-Auguste Renoir, “La Promenade”

Només cal que creues el pont, per R.G.T.

3
Només cal que dónes tres bots
i ja sents tocar les dolçaines!
Deixa’m prendre el teu mocador,
jo sabré cuidar-te les randes…
He engreixat el jove cabrer
per a què ens tocara una albada.
Sense por, amiga, ballem,
vine a fer alguna gambada.
El teu peu rebota per l’herba…
Si el cardot se’t clava punyent,
no patisques, amiga: espera,
te’l trauré amb les meues dents!
4
Ja no hi ha res per amagar,
ens podem estimar a tothora;
i millor si això és un pecat:
anirem a l’infern alhora.
Només cal que creues el pont,
deixa’m agarrar-te en un vol.
Només cal que creues el pont,
deixa’m agarrar-te en un vol.