A l’ombra del seu cor florit


1
A l’ombra del seu cor florit (bis)
ai!, un pardal es va adormir, (bis)
un dia que ella va voler
semblar-se a la Bella dorment.
2
I jo, posant-me de genolls, (bis)
fades, guardeu el meu amor!, (bis)
al seu cor vaig voler deixar
un bes d’amic o enamorat.
3
Llavors l’ocell, el desgraciat, (bis)
va obrir el bec per a cridar: (bis)
«Un lladre!», «Un lladre!» i «Criminal!»,
com si jo anara a fer-li mal.

4
Oint els crits del pardalot, (bis)
quin rebombori, quin renou!: (bis)
son pare i una multitud
vingueren a donar-li ajut.
5
Tanta remor i tants de crits (bis)
van trencar aviat l’encís; (bis)
la bella, plena de recel,
tancà el seu cor als meus anhels.
6
I des d’aquell dia, senyors, (bis)
m’he convertit en caçador, (bis)
i, amb la ballesta sempre a mà,
vaig per camins i despoblats.

 Walter Crane, La Bella dorment del bosc

Dejar un Comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.