A l’ombra del seu cor florit


A l’ombra del seu cor florit

1
A l’ombra del seu cor florit (bis)
un pardalet es va adormir, (bis)
un dia que ella va voler
semblar-se a la Bella dorment.
2
I jo, posant-me de genolls, (bis)
fades, guardeu el meu amor!, (bis)
al seu cor vaig voler deixar
un bes d’amic o enamorat.
3
Llavors l’ocell, el maleït, (bis)
es va posar a donar crits: (bis)
«Un lladre!», «Un lla-dre!» i «Criminal!»,
com si jo anara a fer-li mal.

4
Oint l’avís de l’estornell, (bis)
quin rebombori entre la gent!: (bis)
son pare i una multitud
vingueren a donar-li ajut.
5
Tanta remor i tants de crits (bis)
van trencar aviat l’encís; (bis)
la bella, plena de recel,
tancà el seu cor als meus anhels.
6
I des d’aquell dia, senyors, (bis)
m’he convertit en caçador, (bis)
i, amb la ballesta sempre a mà,
vaig per camins i despoblats.

Henry Meynell Rheam, La Bella dorment del bosc