Els companys primer


Els companys, primer

Camoin, Paisatge de Saint-Tropez

1
No era el rai de salvament
de la Medusa aquell vaixell,
que avui ja dorm a bon recer,
…dorm a bon recer.
Quan navegava ranquejant
entre les ones de mig pam,
li dien «Els companys, primer»,
«Els companys, primer».
2
Els seus «Trontolla, però no
s’afona» no eren invencions
i feien goig als tafurers,
…goig als tafurers.
El capità i els tripulants
no eren, per cert, fills de bastards,
sinó companys de bona fe,
bons companys, primer.

3
No eren amics massa polits,
Càstor i Pòl·lux en petit,
ni sodomites llaminers,
…mites llaminers.
No eren amics dels escollits
per Montaigne i La Boétie,
pegant-se sempre juganers,
els companys, primer.

4
No eren uns angelets tampoc,
amb l’Evangeli es feien poc,
però somreien a tot vent,
…reien a tot vent.
Joan, Pere, Pau i tot l’estol
eren la seua devoció,
el seu «Perdó», el seu «Crec en Déu»,
als companys, primer.

5
Si els sorprenia un temporal,
sense dubtar-ho, l’amistat
prenia cartes en l’afer,
…cartes en l’afer.
I, si es trobaven en perill,
ells bracejaven: «Som ací!»,
com la farola del rompent,
els companys, primer.

Els companys, primer, per R.G.T.

6
A les reunions no era freqüent
que es fes fugina conscientment,
quan algun d’ells no anava al port
és que estava mort.
Cert, però mai pogué tancar
l’aigua del mar el seu forat,
bergant amb sort!, cent anys després,
pensaven en ell.
7
Jo, de vaixells, n’he pres un munt,
i el que ha salvat tots els esculls
fidel al rumb del timoner,
…rumb del timoner,
és el que anava ranquejant
entre les ones de mig pam.
Li dien «Els companys, primer»,
«Els companys, primer».

Els companys, uns anys després… (V. Laville)