L’enterramorts


L’enterramorts

1
Déu sap que no tinc un fons mesquí,
que no vull la mort dels meus veïns,
però si la gent no es mor,
jo aniré de cap al clot…
Sóc un pobre enterramorts.

2
Diuen que no tinc remordiments
per guanyar-me el pa soterrant gent,
però això em dol i, a més, jo
els enterre a contracor…
Sóc un pobre enterramorts.

3
Com més corda done a l’esperit,
més s’enriuen els companys de mi:
«Tens a voltes, vell xalat,
un posat de funeral!,»
Sóc un pobre enterramorts.

4
Encara que res no és immortal,
no puc vore-ho tot com natural;
mai no m’acostumaré
a prendre la mort com és…
Sóc un pobre enterramorts.

5
Savis i discrets difunts, adéu!,
si des del forat parleu amb Déu,
li dieu que m’ha fet mal
el colp de pala final…
Sóc un pobre enterramorts.
Sóc un pobre enterramorts.

L’enterramorts, per R.G.T.

René Magritte, “Il pleut des
croquemorts sur l’Europe”