L’assassinat


1
No vos penseu que és a París
només on triomfa el crim,
al nostre poble també hi ha,
molt bons assassinats.
2
L’home tenia el cap canós,
l’esperit, candorós;
tingué un antull primaveral
per una de vint anys.
3
Però la carn tendra, la carn,
això, amic meu, va car.
Després del quart o cinqué bes,
se li acabà el diner.
4
Quan ella va parar la mà,
trist, li va confessar
que era molt pobre, tant com Job.
I ella es vestí de nou.

5
Anà a buscar el seu rufià,
que era un aprofitat.
Tornen a casa del ronyós
per a fer un afront.
6
I mentres un el va agarrar
l’altra el va assassinar.
D’ella es diu que, al darrer sospir,
encara el va escarnir.
7
Busquen pertot arreu diners
i no trobaren res
més que lletres dels creditors
i ordres d’incautació.
8
Colpida pel remordiment,
sentí tristor pel vell.
Tirant-se a terra de genolls,
li demanà perdó.

9
Els gendarmes, en arribar,
la van trobar plorant,
i de resultes d’aquell plor
es guanyà el cel dels bons.
10
Quan la penjaren, al matí,
va anar al paradís.
Alguns fidels des de llavors
ja no són tan devots.

F. Rops, La dona i el titella

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.