1
El cavall, amb temps emplujat,
si en tenia, de coratge!
Un cavall menudet i blanc,
tots darrere, tots darrere,
un cavall menudet i blanc,
tots darrere i ell davant.
2
No hi havia mai dies clars
en aquell pobre paisatge.
Primaveres, no en veien mai
ni darrere ni darrere,
primaveres, no en veien mai
ni darrere ni davant.
3
Però ell, ben content portant
els xiquets d’aquells paratges
a través d’la negror dels camps,
tots darrere, tots darrere,
a través d’la negror dels camps,
tots darrere i ell davant.

4
Amb la cua anava espolsant
les vares del carruatge.
Llavors com se’l veia xalar,
tots darrere, tots darrere,
llavors com se’l veia xalar,
tots darrere i ell davant.
5
Però, quan feia el seu treball,
un matí de mal oratge,
va morir per l’assot d’un llamp,
tots darrere, tots darrere,
va morir per l’assot d’un llamp,
tots darrere i ell davant.
6
Sense haver vist cap dia clar,
si en tenia, de coratge!
Sense haver vist el temps radiant,
ni darrere, ni darrere,
sense haver vist cap dia clar
ni darrere, ni davant.